Marc Licini Cras Dives (triumvir)

Infotaula de personaMarc Licini Cras Dives

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Marcus Licinius Crassus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement115 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juny 53 aC Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Harran (Imperi Part) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
70 aC – 70 aC
Juntament amb: Gneu Pompeu Magne
Governador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, oficial de l'exèrcit Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
PartitOptimat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteBattle of Cantenna (en) Tradueix i batalla de Carres Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTertulla Modifica el valor a Wikidata
FillsPubli Licini Cras Dives, Marc Licini Cras Dives Modifica el valor a Wikidata
ParesPubli Licini Cras Dives II Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansPubli Licini Cras Dives Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 49706

Marc Licini Cras Dives (en llatí: Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana. Va comandar la victòria decisiva de Luci Corneli Sul·la en la Batalla de la Porta Col·lina[1] (82 aC) i sufocà la revolta dels esclaus liderada per Espàrtac (73 - 71 aC).[2] La importància de Cras en la història prové, tanmateix, del suport financer i polític que brindà al jove i arruïnat Gai Juli Cèsar, fet que li va permetre desenvolupar la seva pròpia carrera política. Al principi de la dècada del 60 aC arribà a un pacte secret amb Cèsar i Gneu Pompeu Magne, conegut amb el nom de Primer Triumvirat, per tal d'aconseguir el poder a Roma. Gràcies a aquest pacte va ser destinat a Síria i Hispània. Malgrat la seva enorme riquesa, anhelava la glòria militar, motiu pel qual va liderar una campanya contra els parts en la que va caure mort, juntament amb el seu fill i diverses legions, en la Batalla de Carrhae.[3]

  1. Grossman, Mark. World Military Leaders: A Biographical Dictionary (en anglès). Infobase Publishing, 2007, p. 77. ISBN 0816074771. 
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades espartac
  3. Fields, Nic. Warlords of Republican Rome: Caesar Against Pompey (en anglès). Casemate Publishers, 2010, p. 120. ISBN 1935149067. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search